Amb alegria, la convivència és més fàcil i ens enfrontem als problemes de la vida des d’una actitud positiva. Per tant, estem més ben preparats per a fer-los front.
continua llegint
La tristesa és una emoció que ens fa humans, perquè reconeixem la part menys agradable de la vida. El sentiment de tristesa no ens agrada, però, si la sabem compartir, també apareix la solidaritat que ens acosta a altres éssers humans.
continua llegint
Quan una cosa ens fa fàstic, ens allunyem d’ella, la intentem evitar. Si és un fàstic justificat, millor descartar allò que ens el provoca, però sempre s’ha d’intentar que no se’ns descontrole i no exagerar el fàstic.
continua llegint
La sorpresa pot estar provocada per un fet bo o dolent. Però és important sorprendre’s i que els fets del món no ens passen desapercebuts. Si no perdem la capacitat de sorpresa sempre viurem la vida d’una manera especial.
continua llegint
La ira, la ràbia o l’enuig ens allunya dels altres. Quan sentim ira cap a algú o alguna cosa és perquè hem reaccionat en contra d’això, però d’una manera poc recomanable. Podem no estar d’acord amb els altres, però des de la tranquil·litat i la comprensió i sense mostrar-nos irats.
continua llegint
La por és una emoció que s’ha de controlar. Serveix per protegir-nos contra algun perill, però hem de saber-la gestionar perquè no paralitze les nostres accions i perquè si dominem la por podem actuar amb major llibertat.
continua llegint
L’afecte, l’estima, l’amistat o l’amor són diferents maneres d’estar a prop dels altres. L’amor fa que vulguem el millor per a les persones i per a les coses que ens importen i que en tinguem cura.
continua llegint
L’excés d’estima pot desembocar en orgull, que seria així una emoció que ens fa situar-nos per sobre dels altres amb actitud de superioritat. Cal evitar aquest orgull. Hi ha un altre tipus d’orgull, que és un sentiment de satisfacció per alguna cosa ben feta.
continua llegint
La vergonya no ajuda en les relacions personals i sol ser un símptoma de baixa autoestima o una expressió de la timidesa. Cal evitar la vergonya per viure sense complexos.
continua llegint
L’enveja és el desig de posseir el que tenen els altres o de fer allò que fan. Provoca desassossec. Acceptar el que un té és una mostra d’humilitat i d’equilibri interior.
continua llegint
L'agenda té una frase setmanal per tal de poder treballar-la. Enguany fem especial menció a Joan Fuster.
A setembre, el mal temps és de témer.
El setembre és el novè mes de l'any en el calendari gregorià i té 30 dies. El nom li ve d'haver estat el setè mes del calendari romà.
Per l'octubre fuig de l'ombra i busca el sol.
L'octubre és el desè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies. El nom li ve d'haver estat el vuitè mes del calendari romà.
A primers de Novembre, el teu foc ja el pots encendre.
El novembre és l'onzè mes de l'any en el calendari gregorià i té 30 dies. El nom li ve d'haver estat el novè mes del calendari romà.
Desembre mullat, gener ben gelat.
El desembre és el dotzè mes de l'any del calendari gregorià i té 31 dies. El nom li ve d'haver estat el desè mes del primer calendari romà abans la reforma de Numa Pompili.
Al gener, tanca la porta i encén el braser.
Gener és el primer mes de l'any del calendari gregorià i té 31 dies. El nom ve del llatí ianuarius, relatiu al déu Janus, el protector de les portes i entrades (s'entra a un any nou).
Pel mes de febrer floreix l'ametller.
El febrer és el segon mes de l'any en el calendari Gregorià i té 28 dies els anys comuns i 29 els anys de traspàs.
De flor de març, fruit no en veuràs.
Març és el tercer mes de l'any en el Calendari Gregorià i té 31 dies. En el primitiu calendari romà obria l'any fins a la instauració del calendari julià.
Abril, abril, un de bo de cada mil.
L’abril és el quart mes de l'any en el calendari gregorià i té 30 dies. En el calendari romà primitiu (s. VIII) era el segon mes de l'any, que començava al març.
A maig, vaig com vaig.
El maig és el cinquè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies. El seu nom sembla provenir de la deessa grega Maia. També és conegut com el mes de les flors.
El juny hermós és abundós.
El juny és el sisè mes de l'any en el calendari gregorià i té 30 dies. El seu nom en llatí era iunius i venia donat per la deessa romana Juno. Dóna inici a l'estiu a l'hemisferi nord.
© 2018, Edicions 96 SL - Contacte
Bootstrap Themes designed by BootstrapMaster in Poland 
